La nostra comarca

La nostra comarca

Llorenç Crespo i March, traductor i corrector

Una situació ben curiosa la de la regió que ens pertoca. Podem anar a Culla o a Borriana; a Elx o a Crevillent; a Vallada o a la Font de la Figuera; a Alginet o a Riola o, fins i tot, encara que coste de creure, a Gandia o a Cullera i escoltarem parlar valencià. Tanmateix, si anem a Segorbe o a Torás; a Chelva o a Chera; a Utiel o a Ayora; o a Pilar de la Horadada no escoltarem res més que la melodia que fan servir als telenotícies.

 

Podem dir que hi ha una «frontera» que separa tots aquests pobles. És una barrera imaginària, però barrera al cap i a la fi, que creem els propis valencians; un vertader teló d’acer; una barrera que només està en les nostres ments i que es deu només a un idioma. Qui ho anava a dir! Clar, la història l’hem viscuda sempre junts; som dos germans que ens estimem però amb distància; som les distintes parts del tot. Tanmateix, alguns els tracten com si foren forasters, i res més lluny de la realitat: han passat tota la història junt amb nosaltres. Aquells que vulguen dir-li Regne de València, no es poden desfer de Losa del Obispo; aquells que es decanten per País Valencià, hauran de comptar amb Jalance; i aquells que preferixen Comunitat Valenciana, han de pensar que anar a Montanejos és fer turisme regional. Coses de la vida.

 

Una situació ben curiosa també la de la comarca que ens pertoca. Clar, més enllà de Casinos és complicat trobar-se un valencianoparlant i, si agafem l’autovia en direcció a la mar (San Antonio de Benagéber, La Cañada, Valterna i, finalment, València), parlar llengua d’aldeans cotitza ben alt en borsa. En definitiva, ací estem, el Camp de Túria, a tocar de cap i casal, apitxats (i n’estem orgullosos), a mitjan camí entre la mar i la muntanya i mantenint aquesta llengua que ens fa tan característics.

 

Vilamarxant i Riba-Roja seguint el curs de les terres filles del riu Túria; l’Eliana, la capital comarcal de l’oci; Casinos i les tradicionals peladilles; Nàquera i Serra, la porta cap a la Calderona; Olocau i els seus indrets de somni; la meravellosa horta entre Benaguasil i la Pobla de Vallbona; la ciutat de la música exercint de capital comarcal; Benissanó, amb el seu imponent castell; Bétera albirant de ben prop el barranc del Carraixet; Marines dominant l’extens i productiu Camp de Llíria; Gàtova, que encara no sap si és de València o de Castelló; i els veïns amablement adoptats de San Antonio de Benagéber, Loriguilla i Domeño.

 

Aquest és un resum de la nostra comarca. Però aquesta terra regada pel Túria té moltes més coses, molts més indrets, que anirem descobrint a poc a poc. Hui comença la versió de TodoTuria en la llengua que fem servir ací al nostre xicotet territorio, amb la qual vos narrarem tot el que tenim per a contar-vos. Bon viatge!

 

Llorenç Crespo i March, traductor i corrector

 

Deja un comentario

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Conoce cómo se procesan los datos de tus comentarios.