Paco Yusa: Presentador y gran defensor de la lengua valenciana

Paco Yusa:

“Agafe el microfòn i m’embal em dóna igual que hi haja 10 persones que 100”

 

DEFENSOR LENGUA VALENCINA PRESENTADOR FALLAS
PACO YUSA

#Maribel Monzó

 

Encara que va nàixer en La Pobla de Vallbona va viure la seua infància i la seua primera joventut en el sud de França. Als seus dènou anys torna a Espanya junt amb la seua família i és quan desperta la seua vocació per la poesia en llengua valenciana.

Profund admirador del poeta Teodoro Llorente compte que este gran poeta li va marcar i li anime a continuar llegint i escrivint.

A França el contacte que va tindre amb la llengua valenciana va ser molt escassa, només per la semblança que té amb el dialecte francés potues, parlat en el sud de França en la regió del Llenguadoc. Pel que quan va tornar a la seua terra natal es va ficar de ple en l’aprenentatge de la llengua valenciana.

Presentador d’esdeveniments al mateix temps que guionista, va començar este camí en la Falla el Picaor de la localitat de Benaguasil, on ara residix. La seua estrena va ser en 1986 quan va realitzar la seua primera presentació de falles i que els versos de les falleres van ser escrits pel mateix. La seua soltesa en els escenaris ha quedat patent i açò li ha favorit que la seua fama fora en augment i se li cridara constantment per a diversitat d’esdeveniments, especialment presentacions falleres. Tant per tota la comarca del Camp de Túria com en la capital valenciana. I tot això sempre amb l’interés de la defensa de la nostra llengua i cultura.

S’ha atrevit amb gran soltesa en la direcció i la composició de les presentacions de falles i altres esdeveniments, escrivint el mateix els guions i els versos que reciten les falleres.

Gran orador ix airós de qualsevol situació si l’ocasió així ho requerix. Home polifacètic i molt extravertit quan puja a un escenari i agafa un micròfon es transforma, la seua passió pel que fa supura per tots els porus de la seua pell, açò ha fet que li traguen algun malnom per “no soltar mai el micro”.

Este 2016 ha complit els seus 30 anys en esta tasca, on queda latent la seua aportació a la nostra llengua i cultura. En este aniversari ha presentat amb els seus versos, en el poble que li va veure nàixer, durant les festes de la Mare de Déu del Rosari, a la néta d’un cosí i d’un gran amic seu. Confessa que li agradaria que alguna de les seues filles prenguera el relleu i seguira el seu afany en pro del desenrotllament de la nostra cultura i la nostra llengua.

 

 

Todo turia-Com i quan desperta eixa vocació per escriure poesia en valencià?

 

Paco Yusa-A l’arribar a Espanya m’apunte a una falla, primer en La Pobla de Vallbona i després en Benaguasil. Feien peces de teatre en valencià i això em cride molt l’atenció. A Benaguasil hi havia un senyor cridat Arrué i després d’un any de molt contacte amb ell va ser el que em va animar a escriure i preparar-les, tant els versos com les saetes són els que més m’agradava. En eixe ambient en general em sentia molt a gust. Vaig començar a escriure guions, pamflets, llibrets i la resta de escrigs.

 

 

 

 

T.t-El teu interés a aprendre bé la llengua valenciana ve donat només pel teu interés en l’escriptura en la dita llengua?

P.Y-Com ja saps jo em vaig criar fora i allí a penes escoltava el valencià, parlava el potues que és paregut al valencià. Este motiu em va portar a tindre molta curiositat per aprendre la meua llengua materna. I quan vaig arribar per em vaig posar de ple en això. Vaig començar a llegir molt en valencià i a escriure i clar vaig haver d’assistir a classes de valencià per a millorar-ho però em va resultar fàcil. El principal interés ha vingut per ser la llengua dels meus pares. I per descomptat per l’escriptura i poesia valenciana. I això que llavors els que parlàvem valencià érem els pobletans, no com ara que ja la gent més jove ho parla bé i fluidament, és una sort que s’haja recuperat la nostra llengua.

 T.t- Com sorgix el paper de presentador i mantenidor en esdeveniments?

P.Y-A l’estar ficat en este món dins de la falla, vaig pensar perquè no? Ho vaig exposar en la falla i busque una altra persona per a preparar-ho i així vaig començar. Al principi i ara també em passa, tens eixos segons de pànic a l’hora d’eixir a l’escenari, però ho porte bé i m’agrada. Sempre em deien que ho feia bé i això m’animava molt i d’ací que van començar a cridar-me de més falles. I tot va vindre rodat vaig començar a presentar i preparar esdeveniments diversos sense parar. Llavors es preparava cada esdeveniment molt bé, tres o quatre mesos abans ja s’estava elaborant perquè tot isquera a la perfecció.

T.t-Escriure i interpretar són dos de les teues grans passions En quin se’t sents mes realitzat?

P.Y-Són moments distints, l’escriure és la soledat, a vegades no t’ix res, com altres fluïx per si sols, són moments en què em sent bé. Després hi ha un treball de perfilar i donar-li cos al text. Però d’altra banda interpretant m’identifique molt amb això, pujar a un escenari m’apassiona. En la Pobla de Vallbona em criden “Paco Palmira” i a Benaguasil “Paco micro” per quelcom és. Agafe el microfòn i m’embale em dóna igual que hi haja 10 persones que 100. Igual presente una falla que un passe models o el que siga. I a vegades m’ha passat que m’ho han comunicat el dia abans, perquè hi ha hagut alguna baixa, i sense preparar-ho a penes, m’he llançat.

 

T.t-Donada la teua soltesa en els escenaris i el teu poder d’oratòria. En quina professió creus hagueres encaixat a la perfecció i la triaries si ara fores un jovenet que comença els seus estudis?

P.Y- M’haguera agradat ser periodista, alternar amb la gent, construir quelcom i crear això m’agrada molt. Haguera disfrutat fent entrevistes. En definitiva crec que és una professió molt creativa i això és el que em va. La interpretació també m’agrada molt, tinc una soltesa des de xicotet, que crec que l’he tret de ma mare, ella era molt extravertida. De xicotet a França ja actuava en el teatre del col·legi.

 

“Jo em considere un gran defensor de la llengua i mai caldria permetre que es perdera”

 

T.t-T’has plantejat escriure i publicar un llibre?

P.Y-Si i de fet esta començat des de fa ja prou de temps. Però ara mateix no dispose de molt de temps per la meua professió, jo regente un bar a Benagusil, i clar està un poc apartat, abans li podia dedicar més temps. El que vull és escriure versos en valencià, però quelcom diferent, que no siga això de sempre, que es parla del mateix, sobre les dones, les flors, etc.. Poca gent s’atrevix amb el gènere de la poesia. Si s’editaren llibre d’este gènere en valencià, les falles podrien comprar-los per a tindre idees i escriure els seus versos. Però per descomptat que això està pendent i ho faré sens dubte. Tinc una altra assignatura pendent i és escriure-li un vers a ma mare, ella no para de demanar-m’ho. Jo m’estic fent de pregar, no vull que llija el que pense sobre la mort i sobre la necessitat que tinc d’ella, no m’agradaria que ho llegira en vida, o siga que seguix ací sense acabar. Quan més tard a acabar-ho més anys viurà ma mare, aixó pense.

 

T.t-Creus que ací a València no se li dóna a la nostra llengua la rellevància que mereix?

Ara per sort hi ha hagut un canvi i la gent jove ja parla valencià i ho considera important comparat amb el passat. Però pense que les administracions públiques haurien de fomentar més la cultura valenciana. Per exemple a nivell d’ajuntaments o comarques estaria bé fer concursos d’escriptura de diversos gèneres en valencià. El gènere de la poesia és molt interessant, amb els fallers que som, això despertaria un gran interés entre ells i així ells mateixos ho estendrien. S’hauria de mobilitzar més des dels organismes públics. Hi ha alguna iniciativa respecte d’això i la gent ha respost i va. En general estendre i fomentar la nostra cultura. Jo em considere un gran defensor de la llengua i mai caldria permetre que es

Deja un comentario